Pintures, massilles i pastetes a les ferides

Molts cops hem vist que s'apliquen substàncies a les ferides dels arbres. Aquestes substàncies, preparats específics o no per la cura dels arbres no tenen cap utilitat pràctica, únicament, la tranquil·litat moral del qui després d'haver practicat un gran tall a un arbre vol deixar neta la seva consciència.

Els arbres, ja creen les seves barreres específiques vers els patógens. Per això no cal que nosaltres els pintem amb cap apòsit. És més, si posem alguna substància impermeable, però el microorganisme ja hi és, el que fem és aïllar-lo dins.

Algunes pastes comercials, tenen productes fungicides. Hom pot pensar que si posem això, ja tenim la solució. Però, els atacs de microorganismes no venen tots de cop, sinó que segueixen un ordre preestablert. Molts cops, una ferida és infectada per un fong no podridor, però aquest fong esdevé antagonista de un altre que sí que ho és. Per tant, si fem un apòsit de alguna substància fungicida, potser evitem la agressió "beneficiosa" del primer, però, com que aquestes pintures s'han de renovar anualment i això de ben cert que no ho fa ningú, aleshores, deixem el camí lliure pel fong podridor de la fusta.

I, finalment, està demostrat científicament que l'ús d'aquestes pintures no aconsegueix cap benefici per l'arbre, ni a curt ni a llarg termini. Per tant, millor estalviar-se la feina i els diners. Que si no volem infeccions, el millor és no fer grans talls a l'arbre i respectar les barreres naturals descrites al CODIT.